1. |
L'Ànima Perduda
03:33
|
|||
Més enllà de l'abisme
No trobo res
Només ànimes perdudes
Que no temen a perdre res
Els ulls plens de llagrimes
Inunden i enueguen el seu destí
Que elles han escollit
Per no parar de patir
L'ànima perduda
Que vaga sense destí
L'ànima perduda
Que no vaig aconseguir
Al purgatori no es troven bé
Al limb la ment dispersa es perd
Eterna lluita entre la llum i la foscor
Sense remei al més enllà
Jo vull sortir del meu propi destí
Trovar la llavor de la salvació
Alliberar-me sense patir
I les ales desplegar
L'ànima perduda
Que vaga sense destí
L'ànima perduda
Cal veure amb els ulls aclucats
La veritat que ens envolta
El mon que volem habitar
El destí que volem escollir
Allibera l'ànima dins teu
Que el cor trovi la llum
Trovi el camí que busca
Per trovar el propi destí
|
||||
2. |
Angoixa
03:01
|
|||
Caminant vers la foscor
Et trovo allà al mig
És l'angoixa que em fas sentir
El dolor que vaig patir
És l'angoixa que em fas sentir
El dolor que vaig patir
Jo no se perque et vaig soportar tant de temps
Tu ets la ferida que mai tancaré
Tot brut em sento al teu costat
Una desgracia que no em deixa avançar
Angoixa't
Asfixia't
Embruta't
I adolori't
Afrontaré la veritat
I de tu em lliuraré
No vull més dolor
No vull patir més
És l'angoixa que em vas fer patir
El dolor que vaig sentir
Però la meva força em salvarà
I el teu record del meu cor s'esborrarà
|
||||
3. |
El Furgador de Taüts
03:10
|
|||
Entre la boira una ombra apareix
Porta una pala i té pocs cabells
Un barret negre i de punta
I un abric fosc com la nit
Es el que ell porta
Li encanten els ossos i les restes de la pell
Els cranis bruts amb totes les dents
Disfruta obrint les tombes més profundes
I reventant els taüts de fusta
El furgador de taüts
A la seva col·lecció ell et durà
Les robes brutes i estripades
Les cus amb cura per tapar la seva mare morta
Aquesta flaira que fa la mort
L'embriaga i el deixa extasiat!!!!
No et deixarà pas escapar
El seu alè t'atraparà
Poc a poc la mort sentiràs
I lentament t'apagaràs
El furgador de taüts
A la seva col·lecció ell et durà
|
||||
4. |
La Foscor del Bosc
03:26
|
|||
En la densitat de la boscuria
M'adentro amb molta por
Perseguit per una ombra
D'una extranya criatura
Que no conec
La foscor del bosc
No deixa pasar cap llum
Atrapa tot dins seu
I no deixar escapar res
La foscor del bosc
Es traga tota vida
Mata besties, plantes i t'obliga
A perdre't en l'obscuritat
Arbres ennegrits producte de la foscor
Rares criatures regnen
En un imperi de mort i putrefacció
Molsa negra per arreu escampada com una catifa
Arrels malformades plenes d'esquerdes
Rierols d'aigües negres i podrides
De vida no se'n treu, de vida no en surt, de vida no n'hi ha
Rialles macabres d'ulls brillants en la foscor
Crits agónics que surten de les soques dels arbres morts
De la densitat de la boscuria
Surto cames ajudeu-me
Perseguit altre cop
Per una intrigant ombra
Que encara no conec
La foscor del bosc
No deixa pasar cap llum
Atrapa tot dins seu
I no deixar escapar res
La foscor del bosc
Es traga tota vida
Mata besties, plantes i t'obliga
A perdre't en l'inmensitat
|
||||
5. |
||||
Al cim de la muntanya
Un secret roman ocult
Dins una cova fosca i densa
Entre les ombres s'amaga de tothom
Per no alliberar-se i destruir-ho tot
Es una bestia
Una monstruositat
Que espanta tots els pobles
Que estan al seu costat
Crida la gent de les contrades
Quan anomenar-lo algú ho fa
El despertar de la bestia
Més aprop que mai està
I per molt perdurarà
El despertar de la bestia
Malefiques ombres l'aixecaràn
Extenent el seu terror
Només un cor pur
Ho podrà evitar
Trovant les ombres
Que la volen despertar
Algú que no l'hagi vist mai
Que no reculi al sentir el nom
Del gran monstre
La bestia no ha despertar
O el mon en l'ombra es quedarà
I per molt anys perdurarà
Atrapat en les tenebres
Del més enllà
|
||||
6. |
||||
Som d'un païs, d'una terra ferma
Els habitants de la qual volem ser lliures
Tenim muntanyes i tenim mar
Tenim coratge per seguir lluitant
Som molt valents i la historia ho certifica
Només volem el que ens pertany
Som un poble unit amb una idea clara
I si cal calarem foc a tota aquesta casta
Lluitarem per a la nostra llibertat
No ens rendirem per moltes armes que porteu
Portarem la nostra idea y el nostre taranna
Més enllà de les fronteres que el
vostre regne vol aixecar
Lluitarem per a la nostra llibertat
No us tenim cap por
No ens amilanarem pas
Us destruirem
I tant tranquils ens quedarem
Amb la nostra terra que ens pertany
Us destruirem
I us aniquilarem
La nostra llibertat
Que un poble ha de lluitar
Un poble lliure
Un poble en llibertat
On l'aire pur ens deixi respirar
|
||||
7. |
||||
La carn ara es descompon
A mida que l'ànima vola lluny
Les portes de l'Hades son obertes
yaaaaaaaaaaaaaahhhh!!!
El destí final es tria
Entra al regne de la mort
Després del funeral
Quan els plors van més enllà
Tinc la meva llibertat
Deixan't aquesta podrida vida
Ara la vida s'esvaeix
La meva ànima pertany a l'Hades
En el regne més fosc
jajajajajajajajajajaja
L'últim viatge
Entra al regne de la mort
Després del funeral
Quan els plors van més enllà
Tinc la meva llibertat
Deixan't aquesta podrida vida
Entra al regne de la mort
|
Angoixa Barcelona, Spain
Grup de death metal de Barcelona iniciat l'any 2014. Amb tres treballs enregistrats fins la data ara presentem Distopia digital, un disc molt més madur i consistent de death metal en català. Benvinguts a la distopia.
Streaming and Download help
If you like Angoixa, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp