1. |
Desolació
05:50
|
|
||
Desolació
En un erm ple de pols
On l'aire tèrbol que respires
T'ofega i és malsà
El fum negre i angoixant
El desconsol alimenta
Un esglai em remou
Les entranyes buides són
Aflicció i angoixa
Soledat
Colpidores imatges
S'instal·len al teu cap
Records que cal esborrar
Pel deliri que poden mostrar
La intensa pluja ja ha arribat
Per netejar els senyals del mal
Aigua i sang es tornen fang
I han dit que venien en to de pau
Obusos van caure del cel
Milers de bales van foradar l'orgull
Entenent la desolació
Com una realitat d'aquest món
De genolls
Clavat al terra
Ferit al cor
Sagnes de dolor
|
||||
2. |
La crisàlide
05:10
|
|
||
On el curs del riu s'atura
On el temps es paralitza
On l'escorça cau podrida
I l'aire impur t'asfixia
Creix al bell mig de l'espessor
Un ésser d'una altra dimensió
Amb un poder ple de foscor
En el que fins i tot li té por la mort
La crisàlide del mal
Negra com la nit
Batega com un cor
Dins la closca llefiscosa
Gasos verds surten de l'interior
Infectant tot al seu voltant
Apareixen de cop els súbdits seus
En forma de plagues gegants
Arrasen amb tot al seu pas
Dirigits per una tènue llum
Que emet el monstre alat
Que els guia amb majestuositat
|
||||
3. |
Regne de sang
05:32
|
|
||
Lluites sagnants d'una època llunyana
Per les pors d'un rei covard
Cavallers amb la moral robada
On la vanitat tot ho destrueix
Crims a l'ombra perpetrats
Vistos per còmplices d'ulls aclucats
Cristalls trencats de sang tacats
D'un mirall testimoni dels atacs
De la sang brollar la ràbia continguda
Creant un monstre aterridor
Mostrant les pors més repugnants
Que habiten a l’interior d’aquest infern
Tot el regne s'esfondrà
Sota els peus del rei tirà
Abandonat a la seva sort
El seu final fou la mort
Encara agonitzant se sentien els crits de desesperació
de les ànimes víctimes del seu regne de terror
Destronat i aniquilat
El seu regne s'ha acabat
Cremant el cos del condemnat
S’allibera el poble del seu mal
|
||||
4. |
Els oblidats
05:44
|
|
||
D'un somni impur heu despertat
En un món absurd i despietat
On la raó ha deixat d'existir
Per absorbir la teva voluntad
Camins tortuosos davant els teus peus
Que amb por i fermesa avances amb seny
Infernals deserts travessats amb molta por
Són obstacles a assolir per abraçar la llibertat
Màfies corruptes
Et treuen la sang
Dignitat ferida
Et deixen vagant
Cossos morts
Al teu voltant
El fosc mar
S'empassa el teu crit
De sobte un braç
Et recull
De l'abisme més profund
Et sents salvat
Però atrapat
En un món irreal
El fred congela els ossos
L'ànima compungida
Amb les marques al cor
Delires pel teu destí
Els oblidats, engolits per la cobdícia
Sents la frescor d'un aire nou
Una vida millor, a un altre lloc
Et sents estrany i qüestionat
Et veus de mans i peus lligat
|
||||
5. |
Monstres
04:52
|
|
||
Entre el fum i el foc
D'entre runes i deixalles
Ens mostreu el vostre amor
Preparats per la batalla
D'entre runes i deixalles
Ens mostreu el vostre amor
Carregant contra nosaltres
Corredisses i destrosses
Veus atònit al teu voltant
Monstres armats i enrabiats
Que et vénen a estomacar
Pedres volant, brossa cremant
L'odi flotant
Cops violents, ossos trencats
Ulls rebentats
Els monstres covards plens d'incertesa
Intenten un pla mesquí
No saben com sortir-se'n
D'aquest infern fet destí
Bales sagnants, nanos plorant
Somnis trencats
Cops violents, ossos trencats
Ulls rebentats
Monstres
|
||||
6. |
Distopia digital
04:20
|
|
||
Complexos fluxos de realitat
Connectat a una vida que no et pertany
Embadalit pel bombardeig constant
D’un gran poder atroç, vil i estrany
Pantalles brillant per tot arreu
Mostrant la vida com no pot ser
Imatges que se't claven
Com vidres al cervell
Desconnexió a la xarxa
Desapareix
Mort en línia el teu món no hi és
Col·lapse neuronal, parada inconscient
A l’abisme sents el buit absolut dins teu
Distopia digital
L'inhòspit món que hem creat
Endollats tots els sentits
Hem après a prescindir del que es afí
A les bondats d’aquesta realitat
Fins a avorrir el teu propi destí
|
||||
7. |
La presó dels pensaments
05:16
|
|
||
Rere uns barrots
D’obscur metall forjat
Hi veig la llum
D'un món que em brinda llibertat
Atrapat en la foscor
Sento la por a dins meu
Patint per tot plegat
Que tinc al meu voltant
Per molt que em tortureu
Seguiré pensant igual
No em rendiré mai
I em mantindré ferm
La llibertat aprop está
Més enllà de l'esperança
La presó dels pensaments
No pot existir en aquest món
Escapçant les il·lusions
D’aquells dels que seguim lluitant
Dels que seguim lluitant
Sento la brisa fresca al rostre
I veig que el final s'apropa
Però el patiment sofert
No l'oblidaré
|
Angoixa Barcelona, Spain
Grup de death metal de Barcelona iniciat l'any 2014. Amb tres treballs enregistrats fins la data ara presentem Distopia digital, un disc molt més madur i consistent de death metal en català. Benvinguts a la distopia.
Streaming and Download help
If you like Angoixa, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp