1. |
Déus de la Falsedat
05:25
|
|
||
Temples ampul·losos contruïts amb sang i suor
Símbols retrògrads d'un temps ple d'horror
Mesclat amb llegendes i contes vells
Embruten les nostres ments
Milers de déus que t'intenten imposar
Doctrines que van contra la vida
Integren dins teu la por i la culpa per tot
Mentre ells són artífexs dels més grans horrors
Et fan creure en un paradís i en un infern
Et fan sentir culpable de tots els plaers
Déus de la falsedat
Creats per atemorir
Són la bondat, la divinitat
Però el seu odi
Caurà sobre tu
Sense pietat
Confessant els pecats ens creiem salvats
De caure infinitament cap al riu de sang
De caure cap al riu de sang
Innocència robada als febles
Destructors de la llibertat
Viuen emparats per l'elit de la humanitat
I la justícia passa de llarg
Et fan sentir inferior davant el seu déu
Et fan sentir pecador quan ells més ho són
|
||||
2. |
Esclaus de la Por
05:50
|
|
||
Aturmentats, fills de l'agonia
Desemparats vers la crua realitat
La crua realitat
Que et perseguirà
Amb els rostres emmascarats
Serem escombrats
Per les seves armes mortals
I les seves idees letals
Adoctrinats des de la infància
Introduint l'odi dins la seva ment
Per no deixar-los veure-hi més enllà
Esclaus de la por
Miserables són els enemics
Als que ens hi hem d'enfrontar
Són a l'ombra dels més grans
Ens fan creure que són estranys
Però els tens aquí al costat
I potser fins i tot t'ajudaran
A MORIR!!
Persones moren sense que ningú en pugui fer res
Exploten cotxes, bombes, cases, gent a tort i a dret
Els rius de sang tenyeixen els rostres del terror
Maleïts cabrons retrògrads no sou més que un error
Fills de l'infern
Les vostres mans tenyides de sang
Vermelles per sempre seran
|
||||
3. |
Més que Odi
04:17
|
|
||
Més que odi el que sento és fàstic
Miserables tots vosaltres
El poder que us corromp
El cervell us podreix
Tots ells encorbatats
Amb els seus botons vermells
Disposats a utilitzar
Si el veí no els correspon
La Terra patirà la major de les desgràcies
Si tots aquests sonats decideixen la clau girar
Tot el cel s'il·luminarà d'esteles fumejants
I el món sencer s'esfondrarà
Tant se val on han nascut
Tant se val qui els ha escollit
No és pas un joc innocent
Si nosaltres estem al mig
Activades les alarmes potser un instant dubtaran
Però arribat el moment el botó pitjaran
Aleshores el caos i la foscor
Faran acte de presència
junt amb la total desolació
Més que odi
Tenen dins seu
Cap a tots nosaltres
Nosaltres
|
||||
4. |
El Turment dels Caiguts
05:06
|
|
||
El món en guerra ha esclatat de cop
Cares de pànic d'un silenci fosc
Vides perdudes entre explosions i foc
Pels interessos d'un sol boig
El turment dels caiguts
Per les guerres que han combatut
Les seves ànimes en pena
Criden amb desesperació
Bales que xiulen per sobre dels seus caps
Mirades perdudes l'infern al seu cor
El turment dels caiguts
Pels companys que han vist morir
Deixant-los caure en l'oblit
Per tenir el cos atemorit
Sang i fang esquitxats amb força
Els deixen cecs de ràbia
La ferum de la carn podrida
Inunda els seus dèbils pulmons
El turment dels caiguts
Que tornen abatuts
La realitat distorsionada
Que viuran per sempre més
La més gran de les guerres
Ja ha arribat a la fi
El perdó no arribarà pel gran greu error
Els caiguts que ara tornen
No tindran mai descans
Fins que ho pagueu amb la mort
|
||||
5. |
Rere el Mirall
03:52
|
|
||
Una nit fosca desorientat desperto
Sentint els trons i la pluja com repica
Amb els ulls mig aclucats
Vaig seguint la dèbil llum que em guia
Entro a una estància on hi ha un mirall
Reflecteix un món estrany i dantesc
Jo que m'hi acosto i deformat em veig
No sóc pas jo, llavors qui és?
De cop avanço i el travesso
Passant a una altra dimensió
El que em rodeja m'observa amb delit
I el terror s'apodera del meu esperit
Miro enrere i el mirall no hi és
Atrapat em sento, sense sortida em veig
Recorro aquest estrany món que m'envolta
Buscant la meva salvació
La bogeria s'apodera de la ment
I agonitzo sense remei
Rere el mirall caic per l'abisme
Em sento sol i desemparat
Rere el mirall el meu destí desfila
Veig com tot ja s'ha acabat
|
||||
6. |
L'Ombra de la Dalla
04:59
|
|
||
Una figura difuminada
Conquereix l'horitzó
L'agonia es torna calma
Arribat el moment de la mort
Planeja sobre els nostres caps
Esperant el moment per atacar
Pot fallar algún intent
Però de ben segur t'acabarà atrapant
Quan vegis l'ombra de la dalla
Més val que estiguis preparat
Ja que la mort no farà un pas en fals
La dalla
És dins teu
La dalla
T'arrenca l'ànima
Sents que a la vida li queda un sospir
La fredor de les mans en el teu pit
El cos fred i inert es queda buit
La mort s'endú el teu esperit
Finalment fas el viatge
Sense retorn del més enllà
Enyorant tot el que deixes
I que mai més tornarà
|
||||
7. |
Ràbia
04:49
|
|
||
La injustícia s'ha apoderat de tot
L'odi creix a cada racó
Veient com uns pocs ens amenacen amb la por
De navegar per un mar infinit
De la nostra tenacitat
Per a la nostra dignitat
Que els nostres ancestres van lluitar
I que l’aclucar els ulls hem vist allunyar
La vergonya d'un poder corromput
La vergonya d'una societat
Que aclama a l'opressor
I criminalitza a l'agredit
La ferum de les lleis
Moribundes, podrides, obsoletes
La veu del poble crida
La justícia ens fa callar
Lluitem pel futur
Per no repetir el passat
Siguem forts en aquest present
Naveguem per aquest oceà
Cridem ben alt els nostres ideals
Cridem ben alt el que volem
Llibertat i menys ràbia
Que sentim per tot plegat
|
||||
8. |
Dins la Matriu
06:05
|
|
||
Captius d'una realitat
On ho creem tot nosaltres
Si no mires o no hi ets
Res no existeix
Tancant els ulls
Tot desapareix
Dins un etern somni
Naveguem sense rumb
Cap a un destí imprecís
Sense parada final
Dins la matriu
Fora de perill creiem estar
I res del que ens envolta
És real en si mateix
La nostra sola presència
Modifica tot al voltant
Creant diferents realitats
Creant diverses dimensions
Perdonant el nostre entorn
Perdonant la nostra culpa
Trobarem el camí de sortida
D'aquest món que agonitza
|
Angoixa Barcelona, Spain
Grup de death metal de Barcelona iniciat l'any 2014. Amb tres treballs enregistrats fins la data ara presentem Distopia digital, un disc molt més madur i consistent de death metal en català. Benvinguts a la distopia.
Streaming and Download help
If you like Angoixa, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp