1. |
Intro + El Mort Vivent
04:42
|
|||
De la terra humida
Un podrit braç sorgeix
Té els ulls en blanc
I el rostre ennegrit
Busca alguna cosa
Alguna cosa per menjar
I el que més li agrada
És el que tens dins del cap
Cervells ben sucosos
I ben plens de fresca sang
Amb les mans et reventarà
I els sucs dels ulls t'absorbirà
Per molt que corris
Ell sempre t'enxamparà
No és gens intel·ligent
Però es molt tenaç
Fuig, del mort vivent
Si no vols tornar-te pas com ell
Fuig, ben lluny
Si vols continuar al món dels vius
No es pas l'únic que ha sorgit
És l'exercit de la mort
El seu putrid alé
Impregna tot l'aire
La seva fam i sed
No tenen fi
Les dents que es cauen
No l'hi impedeixen
Poder menjar-se el teu cervell
I unir-te a l'exercit del terror
Per ser sempre un d'ells
|
||||
2. |
Un Món Podrit
03:09
|
|||
Les parets d'aquest món
Es desfàn al meu voltant
Caient com un castell
De cartes marcades
Els que ens governen
No tenen cap perdó
Ens roben i ens menteixen
I cap d'ells es a la presó
Ens prenen per idiotes
Però ja ens n'estem fartant
I algú de tots nosaltres
La ment se li torçarà
Un món podrit
Que aquesta escoria ens vol deixar
Tots ells corruptes
Ja no els hi queda dignitat
Però a la mínima de tu se'n riuran
Desde els seus despatxos
De luxes embadurnats
Han de sentir la por
Que els hi volem encomanar
La por
Que els hi volem encomanar
Un món podrit
Que aquesta escoria ens vols deixar
No ho permetre'm pas
A per ells
Sense cap pietat
No tenen dret
A seguir respirant
No tenen dret
A seguir vivint
Només tenen dret
A morir!
|
||||
3. |
Llàgrimes Negres
03:51
|
|||
Amb el cor en un puny
I l'espinada eriçada
No veig futur a l'horitzó
Veig la fam que regna al món
Del meu pàlid rostre
Com rierols feréstecs cauen
Deixan't un fosc rastre
Les meves llàgrimes negres
Llàgrimes negres
Sento la pressió de tot aquest món
D'aquest món que m'envolta i m'oprimeix
I no veig cap sol·lució
Que de veritat em pugui satisfer
Jo no vull plorar més
No em vull desprendre de tot lo meu
Vull netejar el meu petit món
Per viure en pau per sempre més
Llàgrimes negres
Gotes negres que cauen al meu voltant
Llàgrimes fosques que m'envolten
Del meu pàlid rostre
Com rierols feréstecs cauen
Deixan't un fosc rastre
Que no s'esvaeix
|
||||
4. |
Els Racons del Cor
03:57
|
|||
Visions del món venen a la meva ment
Que fragmenten el meu débil cor
Cristalls es claven en el meu pit
Ferint el cor i l'ànima dins meu
No puc més
No resisteixo aquest moment
Sento la fatiga que em corromp
Defalleixo
Les cames ja no m'aguanten
I el meu cor es descompon
Els racons del cor
Com un laberint sense sortida son
Els racons del cor
Els teus records se'm claven
Com espases esmolades amb molt dolor
No puc més
No resisteixo aquest moment
Sento la fatiga que em corromp
Defalleixo
Les cames ja no m'aguanten
I el meu cor es descompon
|
||||
5. |
El Foc
02:29
|
|||
Una guspira va volant per l'aire
Dirigint-se cap al bosc
Sec com un pou mort
Ràpid ell sempre es propaga
Si el vent és molt virolent
El foc
Tot ho destrueix
El foc
Ho fa tot malbé
Rera l'escorça dels arbres cremats
Hi ha la savia que hi circula
I d'esperança son copats
Les flamerades pugen metres
I la calor es torna infernal
Lluitant contra el bell foc
Encegat per les flames del gegant
Dins el meu cor
Les flames son enceses
Em veig cremant
I com la vida ja se'n va
Dins el meu cor
Busco la sortida
Que el foc m'obstrueix
Per salvar la meva vida
El foc
|
||||
6. |
Camins Sense Destí
03:52
|
|||
Vora els arbres que et rodegen
D'escorça seca i tallant
Només sents els rumors
De les branques que van cantant
Els camins es difuminen
I es bifurquen al teu davant
Creant un caos inexistent
Que et fa sentir indefens com un nen
Camins sense destí
Llargues travesies
Travesant un gran desert
Camins sense destí
Que atravesen la vida
Les lliçons que aprenem
La boira oculta el següent pas
I la por entra al teu cor
No goses continuar dançant
Per no saber cap a on anar
Tens poder per enfrontar-te
A tots els perills que et puguis trovar
Només cal buscar el coratge
Que algú abans et va robar
Els guies son amb tu
I no dubtaran pas a ajudar-te
Cal que els hi demanis
L'ajut per obrir el ulls
|
||||
7. |
Malsons
06:15
|
|||
Ha arribat l'hora d'anar a dormir
D'entrar al món del més enllà
De poder viatjar sense moures
De ser algú que no ets pas tu
La son s'apodera
Et venç la força del cansament
I entres dins del món oniric
Malsons que vindran a la teva ment
Criatures fastigoses
Dins el subconscient
S'apoderen de les ànimes
Que no poden escapar
Voles al voltant de tots ells
Els viatges van començant
A traves de coves fosques
No veus pas res al teu davant
Mors i neixes en espiral
Neixes i mors infinitament
Creixes i et consumeixes
Crees el teu destí eternament
Despertes dels teus malsons
Creues la linea que et separa
Camines al despertar cap a
Un día lluminós que tens al teu davant
Malsons
|
||||
8. |
||||
Despertes en suor, sang a la boca
Desmaia't per la tortura, no tens temps de cridar
Reunió de monstres, complot malefic, una festa
Atrapat al forn, sacrifici a la bèstia
Augmenta la temperatura, m'abrasa la pell
Començo a adonar-me que sóc l'últim de la casta
Devastació acre al forn del destí
Bombolles al meu cos, sé que és massa tard
El pèl s'elimina pel xiuxiueig de les brases
Gent retardada riu, vida sense ser feliç
Els ulls deixen les òrbites, el gust amarg de la pus
Pustules bullint, ràfega i raig
Forn del disgust, company de cautela
Extrany medi malefic és necessari
El bastard somriure, devorat pels monstres
Genitals cremats, el preu a pagar per ser sumis
L'escotilla es oberta
M'assaonen amb espècies
Cos rostit, de la seva fam la meva mort
Seuen al voltant la taula, aquests lletjos cabrons
Servit com un sopar de tres plats, yucks!
Excrements bullint, no sembla que es preocupin
Dinar de trossets de carn, en el seu cau
El meu descans etern a una placa de plata
Espero que s'ofeguin amb els membres, que mostren el meu odi
Criat en una línia d'incest
Malalt i deforme, no pas al meu costat
Forn Funeral
|
||||
9. |
Tempus Fugit
04:55
|
|||
El temps fuig
El temps s'escapa
El temps vola
Més enllà de l'univers
Com els nuvols
Com les naus
Com les ombres
Que s'amaguen
El temps
Fuig
Hem d'aprofitar els petits instants
Els moments que hi som i ja no hi som
Cada segón com si fos l'últim alé
Sense deixar que fugi entre els nostres dits
Camines endavant
Encara que portis un gran pes
Emprens el teu camí
Amb total llibertat
No tens cap barrera
Que no puguis traspassar
Tempus Fugit
Carpe Diem
I és la vida, la que pasa al teu davant
Sense adonar-te'n i ja tot s'ha acabat
Pretens guanyar la partida
Però no la pots pas vèncer
Per què encara que no existeixi
Ell sempre persistirà
|
Angoixa Barcelona, Spain
Grup de death metal de Barcelona iniciat l'any 2014. Amb tres treballs enregistrats fins la data ara presentem Distopia digital, un disc molt més madur i consistent de death metal en català. Benvinguts a la distopia.
Streaming and Download help
If you like Angoixa, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp